Jo he estat víctima d'abús sexual infantil

Començaré amb una de les coses més fortes. 

He volgut esperar a fer certes coses públiques per a protegir a la meva filla. Penso que ara ja té prou eines per a païr-les i per a que les sàpiga.

Vull dir públicament que de petita vaig ser víctima d'abusos sexuals. I quan dic petita, em refereixo que deuria tenir uns 8 anys, més o menys.

Quan jo tenia aquesta edat, a l'estiu i alguns caps de setmana, la família anàvem a una casa que teniem a Santa Eulàlia de Ronçana. Allà es va formar una colla amb els nens del carrer, els quals es dedicàven a fer-me víctima de totes les trastades que els passaven per el cap (suposo que actualment la paraula adequada seria "bulling"). Suposo que això era perquè jo era la més petita i indefensa (els més grans crec que tindrien uns 14).

Quan ho vaig explicar a la meva mare, es va limitar a dir-me simplement: "doncs no vagis amb ells". Així que em quedava sola a casa, com una part més del mobiliari de la casa.

Em sentia sola i amb una gran manca d'afecte perquè, a casa meva, les mostres d'afectes no estaven ben vistes (no recordo en la meva família cap abraçada, cap t'estimo...).

En aquestes estàvem, quan un tiet meu (marit de la mig germana del meu pare) va començar a tractar-me com una persona. Em dèia que anés a veure'l, especialment quan la seva dona no hi era, per les tardes (ella treballava com a infermera). 

De cop i volta vaig la llum. Ara tenia algú que em donava afecte, que m'escoltava, que m'explicava coses...

Les mostres d'afecte van anar augmentant, i va arribar un moment que baixavem a la part d'abaix del jardí (on no es podia veure res des de les cases contígües), ell s'asseia a unes escales i em fèia asseure'm a la seva falda. La resta us la podeu imaginar.

Tot i ser petita i no entendre llavors què passava, sí que sabia que "allò" no m'agradava i que em fèia sentir molt incòmode, però ho considerava com una mena de pacte: ell em donava afecte, i jo deixava que fes el que volgués. I jo al meu tiet me l'estimava molt.

Al cap d'uns anys, em vaig adonar de què havia passat allà realment, i no sé si a dates d'avui encara ho paeixo.

Suposo que la culpa de tot això la dono als meus pares, perquè primer m'hauríen d'haver defensat del "bulling" (està clar que si els meus "amics" me'l fèien era perquè ho fèien i no passava res), i segon, si m'haguessin donat l'afecte que necessitava, jo no l'hagués anat a buscar a la boca del llop.

Presentació

Últimament em sento molt inquieta. Tinc la necessitat de compartir els meus pensaments, episodis de la meva vida, opinions... I com que m'he adonat que estic colapsant el Facebook, i que, a aquest pas, els meus amics acabaran de mi fins el monyo, m'he decidit a crear (per fi!) un blog que em serveixi per a vomitar tot allò que porto dins.

Qui tingui curiositat, té les portes obertes. Això sí, persones amb un excés de sensibilitat potser serà millor que s'hi abstinguin.

La idea és escriure sense filtres. Només és possible que, de vegades, maquilli una mica les dades i identitats per a protegir a aquelles persones que m'importen. Quan això passi, ho diré, i d'aquesta manera es podrà distingir quan explico "tal qual", i quan els fets no han anat exàctament així.

Sieu benvinguts!