Assetjament sexual a la facultat

L'assetjament a les aules és una cosa de la que tothom sent a parlar, però que sembla difícil que es doni en un entorn universitari, ja que els/les alumnes ja són majors d'edat i prou madurs. I (com no!) a mi també em va passar.

Quan em vaig matricular a l'assignatura del professor Maresca, a dret administratiu II, em van advertir que aquest professor anava molt darrera de les faldilles, però no en vaig fer massa cas d'aquests comentaris. L'única precaució que vaig adoptar va ser asseure a l'última filera.

La classe constava de dues hores seguides amb un descans entremig, en el que jo aprofitava per sortir al passadís a fer una cigarreta (en aquell temps era normal, es podia fumar a gairebé tot arreu). Això sí, anava tota sola, doncs en aquella aula no coneixia a ningú.

Un día durant el descans se'm va acostar el professor mirant-me amb els seus de gripau, i em va dir que si estava interessada en l'assignatura, ja em veia molt atenta a classe. Li vaig dir que sí (a veure qui li diu que no!). Ell aleshores em va dir que si estava interessada podriem quedar després de classe per parlar dels temes que explicava, i per resoldre els dubtes que jo pogués tenir. Com que va ser força educat no m'hi vaig negar, i vam quedar que el proper dia m'estudiaria l'expropiació forçosa. 

I així va ser. Després d'acabar la classe vam anar el professor i jo a un banc dels del vestíbol i em va començar a fer preguntes sobre el tema. Va anar força bé, i quan vam acabar em va preguntar si la meva fitxa d'alumna estava actualitzada, i si hi havia posat el telèfon. Li vaig dir que així era.

Vam quedar en estudiar un altre tema per al proper dia.

Després de classe vam anar en Maresca i jo a asseure en un banc, com l'altre vegada, però aquest cop no em va fer preguntes sobre el tema. El diàleg va anar més o menys així:
Ell: quina edat tens?
Jo: vint-i-vuit
Ell: doncs estàs molt bona
Jo: què?
Ell: que dic que estàs molt bé, que no tens arrugues ni res, que es nota que et cuides.
Mira Marta, jo et dóno un consell i és que no facis cas als nois de la teva edat, que l'únic que fan és distreure't dels estudis. I saps què? Com que tinc el teu telèfon, què et sembla si un dia et truco i anem a sopar?
Jo: (suposo que vermella i de tots colors) Miri, és que jo tinc una nena i estic divorciada, he de treballar i no tinc temps per a sortir ni res.
Ell: doncs quina llàstima, bé si un dia t'ho pots muntar, avisa'm.
Jo: Sí, si, és clar.

Em pensava que aquí havia acabat tot i que em deixaria tranquila. Però en absolut. Per una banda, quan explicava a classe donava voltes per tot l'aula, i quan s'acostava a mi em mirava fixament amb aquells ulls de gripau, cosa que em feia sentir molt incòmoda. I després, em va començar a trucar al mòbil quan jo estava treballant. Com que li vaig dir que treballava per a Incasòl, em feia preguntes sobre les expropiacions i altres.

Finalment vaig deixar la classe i posteriorment els estudis, doncs em resultava molt dur treballar i estudiar i atendre la meva filla. Però em pregunto què hagués passat de no ser assetjada per aquest professor.

També he de dir que a una amiga meva que després va passar a fer classe amb ell, la vaig advertir, i sort d'això, perquè va intentar fer servir la mateixa tàctica amb ella, però aquest cop, doncs estava advertida, sense resultat.

A més, aquesta noia em va dir que això ho feia molt sovint, i que les autoritats de la universitat també ho sabien i que deien que no podien fer-hi res. Que a la facultat de dret no poden fer res contra un assetjador???!!! Així anem…

Per cert, no, no ho vaig denunciar, total hagués estat la seva paraula contra la meva i està clar a qui haguessin cregut (a mi no).

Per a aquest text no fet servir cap mena de pseudònim, es tracta del professor Maresca, que en aquella època almenys dovana classes de dret administratiu II a la UB.